Encara que es troba una mica lluny del centre històric, la Basílica de la Mare de Déu del Lledó no deixa per això de ser urbana. Es troba al final d’un passeig encantador, ara en zona de gran creixement urbà, i als voltants del qual s’estan construint els parcs del Lledó i de Rafalafena, a més de l’Auditori, amb la qual cosa la zona es convertirà en un espai d’oci i esbarjo molt important.

L’origen de l’actual basílica es remunta a una capella del segle XIV que es va erigir per honrar el treball fet pel llaurador Perot de Granyana de la imatge, que és des de l’any 1922, la patrona de la ciutat. L’ermita ha sofert contínues ampliacions i millores, i l’actual façana pertany al segle XVI.

Al seu interior hi ha una sèrie de taulells que representen les ermites de tot el terme municipal, a més de pintures, mantells i talles dels segles XVII i XVIII, i peces d’orfebreria. D’època actual, hi ha un retrat de Traver Calzada molt interessant. A la plaça exterior hi trobem alguns exemplars del lledoner (almez en castellà) arbre mític de la ciutat.

Un punt recomanable per a visitar en la contornada de Castelló és el Desert dels Dinyes . Es tracta d'un antic erm carmelità. Situat en la serra litoral del mateix nom. Els atractius principals són les construccions religioses, l'entorn natural (declarat paratge natural fa uns anys) i la vista que s'obté des de les altures.

El conjunt religiós està situat a uns 500 m. sobre el nivell del mar en el cor mateix i compta amb diverses dependències. L'antic convent, hui en ruïnes i de marcat sabor romàntic, és del segle XVII . Es troba a dos passos de l'actualment habitat (que és del segle XVIII). Es poden visitar, a més, les ermites, unes quelcom derruïdes i altres en bona conservació, que es troben en terres conventuals.

El visitant també pot pujar amb cotxe o a peu, si ho desitja, fins a al Montjoliu o Bartolo, que és la cima culminant amb els seus 729 m. Des d'ell es divisen el litoral i les terres de l'interior fins a aconseguir la segona cima màxima de la Comunitat Valenciana que és el Penyagolosa.

Va ser destruïda durant la Guerra Civil Espanyola de 1936 i enderrocada en la postguerra. De la seua antiga construcció només queden dos portals laterals. L"arquitecte Vicent Traver va començar la seua restauració i en els últims anys li han donat una gran empenta seguint el model gòtic.

La seua construcció va començar en el segle XIII i va ser reconstruïda novament després d"un incendi en el segle XIX. Compta amb obres artístiques importants entre les que cap destacar la Puríssima, d"Esteve Bonet i quadres de Ribalta i Oliet. Molt valuoses són les obres d"orfebreria valenciana, especialment creus de processionals del segle XVIII.

En 1876 es va construir el passeig del costat, anomenat de l’ Albereda i, més tard, de l’Obelisc, que va ser traçat per l’arquitecte Godofred Ros i d’Ursinos .

L’emblemàtica Farola data de 1929 que, entre bells edificis modernistes i historicistes, va ser construïda per l’arquitecte Maristany sobre el lloc de la coronació de la Patrona de la Ciutat, la Mare de Déu del Lledó.

De propietat municipal i separat de la veïna catedral, és un edifici exempt, de planta octogonal i cinc cossos, on l’últim oculta la sala de les campanes i el terrat està rematat per un templet.

Seguint els traços del portugués Damià Mendes, va ser construït entre 1591 i 1604 per Francisco Gallança de la Lancha i Guillem del Rei, encara que la seua elegant porta d’accés sembla ser obra del francés Johan Fraix. Sobre la llinda de la porta, una làpida amb caràcters llatins, informa de la construcció i de la seua propietat.

A dalt es disposen vuit campanes i tres més per a senyalar les hores al terrat. El campanar, també conegut com “El Fadrí” és, actualment, el símbol de la Ciutat de Castelló.

És la millor mostra de jardí urbà del nostre entorn, construït a principis de segle baix la influència romàntica, compta amb una gran varietat botànica i algunes escultures escampades entre els seus caminets tortuosos.

Hi ha un Templet, un recinte anomenat La Pèrgola on es promouen tot tipus de events, un estany, uns bancs de ceràmica molt barrocs i les estàtues de músics insignes: Tàrrega, Albèniz, Falla ...

Situat entre la plaça Tetuan i l’avinguda del Rei En Jaume, trobem aquest edifici construït per Demetri Ribes i Joaquim Dicenta, que és un exemple d’arquitectura modernista.

A l’interior del mateix es troba la seu central del Servei de Correus.

Fes clic ací per a més informació.