Agost és un mes de vacances per a molts afortunats, en el qual es pot tindre una mica més de temps per a observar les estreles i l'esplendorosa Via Làctia que en aquest mes a l'inici de la nit la podem veure en el zenit. També és època de centenars d'estreles fugaces, sent un mes molt atractiu per a gaudir de l'astronomia.

A continuació us explicarem el millor que es pot observar en el cel d'aquest mes estival.


Mapa del cel d'Agost

​​​​​El mapa s'ha extret del programa gratuït Stellarium per a la posició del Planetari de Castelló (40° N) però és vàlida per a qualsevol altra ubicació en el nostre Estat.

La carta mostra un cel lliure de pol·lució lumínica per a principis d'agost a mitjanit (les 22h T.U.), a meitat de mes a les 11 (21h T.U.) i finals de mes a les 10 (20h T.U). En ella no estan representats ni la Lluna ni els planetes, perquè la posició d'aquests varia d'una nit a una altra en major o menor mesura segons de l'astre de què es tracte.

 

​​​​​​​​​​​Per a una carta especifica d'una nit determinada amb la posició de planetes i de la Lluna suggerim la carta generada en línia de la pàgina Heavens Above, en la qual es pot produir una impressió pdf o paper, però on serà necessari comprovar la nostra ubicació i l'hora de l'observació astronòmica (sota la carta mostrada).

El cel d'Agost de 2025

A boca de nit i quan el cel s'enfosqueix completament, és possible observar en el zenit, és a dir, en la part més alta del cel, una figura astronòmica molt recognoscible coneguda com el Triangle d'Estiu. Aquest triangle no és una constel·lació en si mateixa, sinó una figura imaginària formada per tres de les estreles més brillants del cel estival: Vega, Deneb i Altair. Cadascuna d'aquestes estreles pertany a una constel·lació distinta. Horta es troba en la constel·lació de Lira; Deneb, en la constel·lació del Cigne; i Altair, en la constel·lació de l'Àguila. En unir visualment aquestes tres estreles amb línies imaginàries, es forma un triangle prominent i fàcilment identificable fins i tot en cels no completament foscos.

La constel·lació del Cigne, també coneguda com Cygnus, és especialment notable perquè sembla estar volant al llarg de la Via Làctia, la nostra galàxia vista de cant des de la Terra. Aquesta banda lluminosa creua el cel nocturn i, a l'estiu, el divideix en dues meitats visibles a simple vista des de llocs allunyats de la contaminació lumínica. El Cigne sembla solcar aquesta banda amb les seues ales esteses, i la seua estrela més brillant, Deneb, forma un dels vèrtexs del Triangle d'Estiu. Lira, per part seua, és una constel·lació xicoteta però molt fàcil de situar gràcies a Vega, una de les estreles més brillants de l'hemisferi nord. L'Àguila, amb *Altair com a estrela principal, completa aquest trio celeste.

Mentrestant, si dirigim la mirada cap a l'Oest, podrem observar com la constel·lació de Bouer es va ocultant progressivament. Aquesta constel·lació és famosa per albergar a Arcturus, una estrela gegant de color taronja molt característica per la seua lluentor intensa i to càlid. És una de les estreles més brillants del cel i es troba relativament prop de nosaltres en termes astronòmics.

En la direcció oposada, cap a l'Est, comencen a ascendir les constel·lacions que dominaran el cel tardorenc: Pegàs, amb el seu quadrat característic; Andrómeda, que conté la galàxia del mateix nom visible amb binoculars o a simple vista en nits molt fosques; i Perseo, que es convertirà en la protagonista indiscutible del mes d'agost. Això es deu a la famosa pluja de meteors coneguda com les Perseides, que té el seu punt màxim al voltant de l'11 al 13 d'agost i ofereix un espectacle impressionant d'estreles fugaces que semblen provindre d'aquesta constel·lació.

Finalment, si mirem cap al Sud, veurem la constel·lació de Sagitari, baixa en el cel però molt destacada per la seua proximitat al centre galàctic, la regió més brillant i densa de la Via Làctia. En eixa zona es troba el forat negre supermasiu que ocupa el centre de la nostra galàxia. Encara que invisible a simple vista, la seua ubicació es pot intuir per la concentració d'estreles i nebuloses que formen una franja especialment lluminosa en eixa part del cel.​​​​​​​

Observació de planetes a primera vista

Els planetes més pròxims al Sol, Mercuri i Venus es veuran molt baixos en l'horitzó Aquest durant l'alba. Mart es pot veure en direcció Oest en fosquejar cada vegada amb pitjor visibilitat perquè anirà baixant d'altura al llarg del mes. Els planetes gegants es veuran molt bé tota la nit, especialment Saturn en la constel·lació de Piscis, aconseguit una lluentor de 0.7 a l'agost, es podrà veure tota la nit a partir de mediats de mes. Júpiter molt més brillant ho observarem al final de la nit en la constel·lació de Bessons.

​​​​​
Fases de la lluna​​​​​​​

• 01 d'agost: Quart creixent
• 09 d'agost: Lluna plena
• 16 d'agost: Quart minvant
• 23 d'agost: Lluna nova
• 31 d'agost: Quart creixent

Recorda que la millor observació del cel és durant la Lluna nova o quart minvant (la Lluna es veu molt avançada la nit.

Pluges de meteors:

 

En aquest mes hi ha una pluja espectacular, les Perseides, també conegudes com les Llàgrimes de Sant Lorenzo, són una de les pluges de meteors més populars i visibles de l'any, però aquest any 2025 el dia del màxim hi haurà presència de la Lluna.

La seua activitat màxima sol ocórrer al voltant del 12 i 13 d'agost, encara que algunes meteors es poden observar des de finals de juliol fins a finals d'agost. El dia del màxim poden veure's entorn als 100 meteors per hora, en condicions ideals.

Les Perseides s'originen a partir de les restes del cometa Swift-Tuttle. Cada vegada que aquest cometa passa prop del Sol en la seua òrbita cada 133 anys, deixa un deixant de pols i enderrocs en el seu camí. Quan la Terra travessa aquest deixant, les partícules de pols ingressen a la nostra atmosfera i es cremen, creant els impressionants meteors que veiem des de la Terra.

El radiant, punt en el cel des d'on semblen originar-se els meteors de les Perseides, es troba en la constel·lació de Perseo, d'ací el seu nom. No obstant això, no és necessari mirar directament cap al radiant per a gaudir de l'espectacle, ja que els meteors poden aparéixer en qualsevol part del cel.

 

​​​​​​Punt radiant de les perseides en la constel·lació de Perseo, per a trobar la constel·lació és senzill buscant la constel·lació de Cassiopea (en forma de w). Crèdits imatge: Sky & Telescope

Per a observar les Perseides de manera òptima, és recomanable buscar un lloc fosc allunyat de la contaminació lumínica de les ciutats. Les hores més propícies per a la seua observació solen ser després de la mitjanit i abans del començar el dia, quan la part de la Terra en la qual ens trobem s'enfronta directament al deixant de pols.


​​Cometes visibles

No hi ha cometes visibles a simple vista ni al límit de la visió a primera vista i que es puguen localitzar amb prismàtics senzills.

Activitat solar

El Sol comença a mostrar una activitat pròpia del moment del cicle en el qual ens trobem i bastants taques i de gran grandària comencen a aparéixer en grups. L'estimació és que el màxim d'aquest cicle solar d'11 anys ocórrega durant 2025.

No obstant això, a causa de la perillositat en l'observació d'aquest astre, desaconsellem intentar la seua observació sense les mesures de seguretat oportunes. En el planetari disposem d'un telescopi especial per a l'observació solar 100% segura en el qual el públic pot observar les taques, protuberàncies i granulació solar. Informa't de com reservar plaça per a aquestes sessions (gratuïtes).

Incloem un enllaç del telescopi SOHO (ESA&NASA) ​​​​​​​perquè conegueu l'aspecte solar en aquests moments.

Enllaços interessants recomanats

Nasa en castellà: www.lanasa.net

Agència Espacial Europea: www.esa.int/space_in_member_states/spain

Efemèrides astronòmiques OAN: www.oan.es/servidorefem/

Web de la NASA per a eclipsis de Sol i Lluna (en anglés): eclipse.gsfc.nasa.gov/eclipse.html

Efemèrides astronòmiques mundials de Fred Spenak (NASA) en astrpopixels.com (en anglés): astropixels.com/almanac/almanac21/almanac2023cet.html

Internacional Meteor Organization (IMO). Pluges d'estrelles fugaces (en anglés): www.imo.net/resources/calendar/

Minor Planet Center. Centre de la Unió Astronòmica Internacional (IAU) de cossos menors del sistema solar, com comets i asteroides (en anglés): minorplanetcenter.net/iau/mpc.html

Observatori astronòmic de la Universitat de València. Aula del Cel: auladelcel.uv.es

Blog de l'astrònom aficionat valencià, José Chambó, especialista en cometes: cometografia.es

​​​​​​​Web de Seiichi Yoshida, astrònom japonés. Previsió de cometes futurs: www.aerith.net/comet/future-n.html

En aquest mes donarà inici la tardor, concretament el 22 de setembre a les 18.19 TU. Just en l'equinocci de tardor les hores de llum duren exactament igual que les de la nit, 12 h, això ocorrerà el 25 de setembre. A partir d'aquest dia es van perdent minuts de llum fins a arribar al dia més curt de l'any i la nit més llarga, el 22 de desembre (solstici d'hivern), la qual cosa és meravellosa per a veure milers d'estreles perquè tenim més hores per a l'observació del firmament.

A més, en el nostre hemisferi nord començarà la Tardor, però no obstant això en l'hemisferi Sud començarà la primavera.

 

Mapa del cel de Setembre

​​​​​El mapa s'ha extret del programa gratuït Stellarium per a la posició del Planetari de Castelló (40° N) però és vàlida per a qualsevol altra ubicació en el nostre Estat.

La carta mostra un cel lliure de pol·lució lumínica per a principis de setembre a mitjanit (les 22h T.U.), a meitat de mes a les 11 (21h T.U.) i finals de mes a les 10 (20h T.U). En ella no estan representats ni la Lluna ni els planetes, perquè la posició d'aquests varia d'una nit a una altra en major o menor mesura segons de l'astre de què es tracte.

 

​​​​​​​Per a una carta especifica d'una nit determinada amb la posició de planetes i de la Lluna suggerim la carta generada en línia de la pàgina Heavens Above, en la qual es pot produir una impressió pdf o paper, però on serà necessari comprovar la nostra ubicació i l'hora de l'observació astronòmica (sota la carta mostrada).